L’ART DE LA PEDRA EN SEC A VINEBRE

1.-Introducció
Aquest dossier forma part d’un treball d’investigació que el mestre proposà dins el crèdit variable "Cultura popular i tradicional". En aquest crèdit podíem escollir diferents temes i nosaltres vam decidir-nos per aquest pel fet que a la majoria de naltres ens agrada molt anar per la muntanya i ens coneixem força el terme.
Es tractava de fer un treball de camp amb sortides per descobrir, analitzar, descriure i catalogar totes aquelles construccions que eren fetes en pedra seca i tots els elements en els quals tenia un paper important la pedra.
Entre algun cap de setmana i alguns divendres a la tarda vam fer un total de 9 sortides, acompanyats unes vegades amb gent del poble - als quals els hi agraïm la col·laboració - i altres amb el mestre que va fer les fotografies - el total d’imatges preses és superior al centenar, de les quals n’afegim una mostra amb una breu descripció a l’annex -.
En les sortides portàvem una llibreta per apuntar el nom de les partides i les construccions més representatives. Anotàvem i descrivíem el què veiem a partir d’uns fulls que ens va donar el mestre on hi havia el vocabulari i els dibuixos dels diferents tipus de construcció que podíem trobar.
A les primeres excursions vam anar directe a llocs que coneixíem hi havia masos, anjubs o altres construccions - sabíem on eren o ens les van indicar -; però en altres sortides va ser més divertit anar a l’aventura per la garriga o per trossos abandonats buscant els masos que se suposava que hi havia i descobrint aixoplucs, balmes, forats als marges... - això ho vam fer a partir d’un mapa del terme que vam demanar a l’Ajuntament -.
Al llarg del treball trobareu paraules en cursiva que després estan explicades en el vocabulari de l’annex. També en lletra cursiva hi ha les informacions que ens ha donat la gent que hem entrevistat o que ens va acompanyar en les sortides.
Per acabar aquesta introducció volem dir que la descripció la fem en passat, d’un banda com a homenatge i record a la gent que tant va treballar amb la pedra per preparar la terra i, d’altra, perquè la majoria de construccions que hem trobat ja no es fan o bé no es fan en pedra seca.

2.- Què entenem per construccions en pedra seca?

Entenem per construccions en pedra seca aquelles que s’han fet utilitzant exclusivament la pedra i sense ajut de cap material d’unió com podria ser ciment, guix, morter... i encara que, a vegades, entre les juntes trobem fang o terra, la característica principal és que les pedres, que poden ser de gruix divers segons la construcció, es fixen i s’aguanten gràcies a la traça dels constructors en col·locar-les amb l’ajut de petites falques també de pedra.
Quasi bé sempre són obra d’una sola persona, el mateix pagès que s’havia de preparar el camp i havia d’equipar-lo amb tot allò que l’havia d’ajudar a fer més fàcil la feina. Per això, en les sortides veiem quasi sempre construccions que no utilitzen blocs de pedra massa grans ja que les ha tingut de moure una persona sola, i aquestes estan fetes amb la mateixa pedra del lloc - és lògic entendre que no la portessin d’altres indrets, realment els sobrava i resultava ser el material més econòmic -.
En el nostre cas, i tal com hem pogut veure a través del mapa geològic, aquestes pedres són bàsicament de roca calcària, pedra pinyolenca - conglomerat - i materials d’al·luvió dipositats pel riu - en aquest cas són còdols força arrodonits i no massa grans d’origen divers -.
El constructor utilitzava molt poques eines: aixats, pics i pales per netejar el terreny; malls i maces per trencar la roca mare i martells per donar forma i retocar algunes pedres i fer que s’ajuntessin bé.
Les característiques pròpies de cada indret (tipus de pedra, relleu del terreny, vegetació, proximitat a zones d’aigua o al poble,...) així com les mans de cadascú fan que cada construcció tingui unes particularitats i unes mides diferents tot i tenir la mateixa funció.
Per últim dir que una característica d’aquest tipus d’obra és que en molts casos és anònima, no es coneix l’autor, les construccions es remunten en el temps.

3.- Perquè es feien aquestes construccions?

La finalitat era diversa, depenent del tipus de construcció.
Com ens han explicat diferents informants abans, anar al defora, anar al tros, segons el lloc on es trobés, volia dir anar a fer nit, passar més d’un dia: no hi havia cotxes i calia fer els desplaçaments amb carros o animals (matxos i ruquets); tampoc hi havia els camins tan ben arreglats com ara i el que ara es fa amb 15 minuts abans es tardaven hores havent de llevar-se molt matí; les feines del camp costaven dies en fer-se, no hi havia tractors i tot s’havia de fer amb els animals (llaurar la terra, trencar tarrossos, tallar arbres, esporgar, collir, segar, batre,...).
Eren altres temps, i al camp calia tenir les condicions mínimes per habitar-hi, per tant calia fer refugis (aixoplucs, masos...). En aquest sentit s’havia de pensar primer que res en els animals que no pas en les persones per això, com veurem, tots els refugis tenen una menjadora pel bestiar.
Les construccions que més es veuen són els marges - a Flix reben el nom d’espones -, que donen lloc als bancals. Avui no cal fer gaires marges ja que si es vol fer productiva una garriga hi va una excavadora i amb dos dies ho neteja i aplana tot. Abans però el treball l’havia de fer a vegades un home sol, o no gaires més, i tenien que aprofitar al màxim el terreny, per això la solució era remuntar les costes fent marges, encara que resultessin feixes de terra petites, aquestes podien permetre l’accés a altres més grans i, entre un bancal i altre a vegades es feien escales o rampes al marge o s’hi deixaven forats.
D’altra banda s’ha de pensar que quan anàvem al defora era bo no haver de carregar l’animal amb les eines, per això qualsevol balma o coveta servia per guardar-les i, sinó, als mateixos marges fèiem armaris o prestatges.
Les altres grans construccions que veurem són les que es feien per recollir aigua, són els anjubs, sovint propers als masos o refugis, i que eren indispensables per poder garantir no el regadiu - ja que no es feien amb aquesta finalitat - sinó l’aigua pels homes i els animals. També grans són les sínies però d’aquestes n’hi ha molt poques.
Altres cops la pedra en sec servia per fer murs de separació de finques o tanques per que no sortís el bestiar que pasturava, o també per protegir algun tipus de conreu (en torn els olivers). També per fer sèquies de desguàs, passos, eres, barraques per estar a l’aguait en anar a caçar...

4.- Característiques geològiques de la zona treballada

La zona que ens ocupa s’emmarca dins la Depressió de l’Ebre, amb materials de l’oligocè i el miocè. Els materials terciaris són fonamentalment margues arenoses amb conglomerats - coneguts aquí amb el nom de pedra pinyolenca - pròxims al Mesozoic. La part superior la formen margues i calcària.
A les terrasses properes al riu - on està assentat Vinebre - trobem acumulades graves intercalades amb faixes arenoses i zones molt productives cobertes pels llims que les diverses riuades han anat aportant. Els còdols, de diferents formes, no són gaire grans i tenen la superfície força llisa i arrodonida. Són aquests materials els qui aquí caracteritzen les diverses construccions: les parets d’alguns masos, l’interior arrodonit d’unes poques sínies que queden dretes i, principalment, marges i murs no gaire alts i de colors variats a causa de l’origen divers dels materials transportats per l’Ebre - trobem calcàries, pissarres, arenisques, conglomerats, granits...-.
Contemporanis als materials d’al·luvió anteriors trobem dipòsits de graves fines formades per argiles i llims arenosos modelant el paisatge en forma d’embuts. En aquesta zona les construccions en pedra seca són escasses, degut probablement a l’estructura força plana del terreny i a les característiques geològiques indicades.
A mesura que pugem trobem margues de color roig - amb làmines primes de saleta, sal de moro o guix- que es van substituint per calcària de color blanquinós. És en aquesta gran zona on hem trobat les construccions més representatives de pedra seca: grans marges ben escairats, fets amb materials calcaris ben treballats, quasi sempre en horitzontal però també en alguns casos en forma semblant a l’espiga, amb lloses planes força uniformes; masos construïts amb blocs ben marcats; anjubs amb volta fets o bé amb pedra pinyolenca o bé calcària; alguns aixoplucs...

Jesús Carrillo i Batiste
Edgar Pallejà i Carim
Treball Coordinat per Biel Pubill i Soler