diumenge, 11 de setembre de 2016

UN BLOG SOBRE LA PEDRA SECA

El passat dissabte dia 10 de setembre de 2016, vaig veure al programa "Ja t'ho faràs", un constructor de pedra seca i aquí us deixo el seu blog, molt interessant.

https://lafeixapedraseca.com


Josep Anton Jiménez
Historiador

dilluns, 17 de maig de 2010

Ruta de la pedra seca a Tous



Activitat educativa

RUTA DE LA PEDRA SECA A TOUS

Us proposo una sèrie d’activitats entorn de les construccions de pedra seca a Sant Martí de Tous.
Per fer l’activitat heu de disposar d’un matí com a mínim, millor tot el dia.
La pot fer tothom, però es recomana a partir de 5è de primària i adults.

Els objectius de l’activitat són:
Conèixer el nostre entorn.
Visitar les construccions de pedra seca.
Conèixer la seva utilitat i ús.
Utilitzar una càmera digital.
Dibuixar una barraca de pedra seca.
Utilitzar el programa Power point.

Desenvolupament de les activitats.

Una vegada ja teniu el mapa de la rua a les vostres mans, heu de fer una excursió per les diferents construccions de pedra seca.

* Una primera activitat es fotografiar tots els elements que poden aparèixer en aquestes construccions. Porta, llinda, coberta, arbres al costat de la barraca, bancs, finestres, llar de foc... S’ha de fer fotografia dels elements de tres barraques, a escollir lliurement, de la ruta.

* La segona activitat és de les tres barraques elegides en la ruta, s’ha de dibuixar una barraca per fora. Per dibuixar-la s’ha d’utilitzar carbonet i s’ha de fer en un paper DIN A3, (millor si és paper bàsic).

* La tercera activitat es amb les fotografies realitzades, fer un muntatge amb diapositives del power point.

Conclusió

Amb el power point ja podeu fer una exposició de les construccions de pedra seca.
Em feu arribar el power point i el penjaré al bloc de pedra seca.

També podeu ensenyar el treball a la vostra escola i fer una presentació de l’activitat.

Si feu dibuixos de les construccions de la pedra seca, les podeu fer arribar als Amics de Tous i farem una exposició amb totes les obres rebudes.

US ANIMO A QUE PARTICIPEU D’AQUESTA ACTIVITAT, espero el vostres comentaris.

Poesia pedra seca


Elisa m'ha fet arribar aquesta bonica poesia.
Desitjo que us agradi.

PEDRA SECA

Tot un any te’m treballat,
més que mai te’m estimat.
T’estimem si et coneixem,
et coneixem perquè et tenim,
et tenim si encara hi ets.
Val la pena que et mimem,
perquè tu ets del passat
testimoni fefaent,
que ens explica d’on venim,
i mirant-te ens adonem
del camí que encara ens cal
per arribar on volem.

E. Vidal

diumenge, 16 de maig de 2010

Les Barraques de La Figarola

En aquest vídeo podreu veure imatges de construccions de pedra seca a La Figarola.
Interessants construccions que trobem arreu de Catalunya. Aquesta és una altre mostra de la magnifica arquitectura d’aquestes construccions.

dijous, 13 de maig de 2010

LA VIDA DE LES BARRAQUES DE PEDRA SECA

ACTIVITAT EDUCATIVA

Audiovisual per a tots els públics, comentat per Rosa Vendrell Miret, periodista divulgadora de la pedra seca.










S’acompanya d’exposició sobre el món rural.
Imatges de les construccions de pedra seca (barraques, marges, escaletes...) del Penedès, Alt Camp, Catalunya Nord, Jaén, Itàlia, França o Algèria...


Introducció a aquest patrimoni entès com a “arquitectura rural” i com a “l’art de la gent del Camp”.
Utilitats, ubicacions, testimonis, fauna i flora, poemes, etc.

Amb EXPOSICIÓ d’eines antigues,
fotografies, pósters, calendaris, articles, llibres, revistes...

NECESSITATS TÈCNIQUES:
Recinte espaiós per a exposar el material/Taula alta per al projector
i taula per a la comentarista i lampareta/ Equip de so amb micro i CD/ Disponibilitat de la sala 2 h abans i 1 h després.

ROSA VENDRELL MIRET rovenmi@gmail.com
650 473 639- 93 899 40 34

Característiques de les barraques de pedra seca

Aquest power point mostra les característiques de les construccions de pedra seca.
És interessant per saber interpretar aquestes construccions quan les veiem en els camps, en les vinyes. Trobaràs els elements bàsics per fer una bona interpretació de les cabanes de pedra seca.



LES BARRAQUES EN EL TEMPS



Les cabanes o barraques com les coneixem per aquí, són elements del nostre paisatge, que de tan vistes com les tenim ni tan sols ens adonem que hi són.
Eren en altres temps un element bàsic era la vida del pagès, les distàncies que ara ens semblen tant curtes, fetes a peu o amb carro no ho eren tant, així els servien per poder passar tot el dia al camp on treballaven, doncs no anaven a casa a dinar, i allí podien descansar ells i l’animal, durant la jornada.
El mateix passava quan els atrapava una tempesta, dins les barraques i tenien un bon refugi. Feien foc en un cantó, al costat del portal, que tant els servia per escalfar-se ells com per escalfar la teca. En algunes d’elles es treia el fum bellugant una pedra del sostre, d’altres tenien una petita finestra que també podia servir per el mateix.
Al cap i a la fi l’origen d’aquestes construccions, es perd en el temps. Construïdes amb el material més bàsic que l’home té a mà. La pedra, era un material barat, abundant, i a l’abast de tothom. Després, treballant la terra, li calia netejar de pedres els camps i una manera d’aconduir-les era fer-ne cabanes, o marges, això era lo més normal però també se’n feien moltes altres coses, pous d’aigua, o de glaç, aljubs, refugis, arneres etc...
Fins no fa masses anys les barraques de pedra seca eren tan útils, com les més modernes fetes de paleta.
Ara amb la vida que portem no fan falta les barraques, les distàncies amb els tractors no són rellevants i aquestes construccions que són les primeres edificacions del nostre territori han quedat obsoletes i desfasades, i l’única esperança que tenen de sobreviure és que ens les mirem com el que són: un gran valor arquitectònic, impossible de repetir, que per la seva idiosincràsia cal preservar, i salvar, perquè les pròximes generacions pugin entendre d’on venim.
A més, quan es coneixen de prop, t’adones de les petites meravelles que són, moltes es poden comparar a petites capelles, fetes amb mà mestre, per persones amb un gran sentit de les proporcions, que sembla mentida que fossin capaços de fer-les amb els mitjans que tenien i el que crida més la atenció, és que algunes, porten resistint centenars d’anys.
Eren tant bàsiques en el viure del dia a dia, com ens ho demostra un fet que m’explicava en Marcial, un home bon coneixedor del poble de Tous, del seu territori, els seus elements i les seves històries, a més d’un veterà caçador. M’explicava: -En temps del meu avi, la canalla i jovenalla es divertia com podia, i una de les tantes diversions, en les llargues nits d’hivern quan arribava el capvespre, era anar a aquestes barraques, on s’hi ajocaven molts ocellets petits, llavors un parell de nois, entraven a dins per agafar-ne tants com podien, amb les mans o ajudats per la gorra que tots portaven, fent-se llum amb una teia, mentre els que es quedaven fora, tapaven el portal amb una manta, i així en caçaven una bona colla.
Amb els ocells dins un sac, una de les gracietes que més els agradava fer, era anar a l’església quan es feia rosari al vespre i deixar-los anar, pobrets, volaven instintivament cap a la llum, o sigui cap a l’altar major on hi havia les espelmes, amb el consegüent guirigall que això comportava. I el jovent al carrer riu que riu.
Eren uns ocellets més petits que els pardals, coneguts genèrica i popularment com a “barraquers”, pel fet que anaven a dormir a les barraques, i més concretament eren coneguts pel poble com a “sits”, i “cagamànecs”. Aquests noms si ara ens poden semblar curiosos, deu ser perquè no els sentim a dir mai, doncs s’han anat perdent. (com moltes espècies per desgràcia) Però en aquells temps eren tant normals com ens ho diuen les següents explicacions: quan un nen quedava petitet, li deien que semblava un “sit” i el nom dels “cagamànecs” els hi venia, del costum que tenien de posar-se al cap dels mànecs de les aixades, aprofitant quan els homes anaven a fer beguda, o qualsevol altra cosa, i al tornar a agafar-la es trobaven amb el pastís amb què els obsequiava l’ocellet, i això va acabar per designar-los-hi el nom amb que el poble els coneixia.
Aquesta és una més de les disquisicions que podríem fer al voltant de aquestes construccions tant emblemàtiques, tant mediterrànies, tant nostres en definitiva i que cal preservar com un element essencial de la manera de viure dels nostres avantpassats.

Per Elisa Vidal Mas
Sant Martí de Tous