dilluns, 17 de maig de 2010

Ruta de la pedra seca a Tous



Activitat educativa

RUTA DE LA PEDRA SECA A TOUS

Us proposo una sèrie d’activitats entorn de les construccions de pedra seca a Sant Martí de Tous.
Per fer l’activitat heu de disposar d’un matí com a mínim, millor tot el dia.
La pot fer tothom, però es recomana a partir de 5è de primària i adults.

Podeu demanar el mapa a l'Associació Amics de Tous. 

Els objectius de l’activitat són:

- Conèixer el nostre entorn.
- Visitar les construccions de pedra seca.
- Conèixer la seva utilitat i ús.
- Utilitzar una càmera digital.
- Dibuixar una barraca de pedra seca.
- Utilitzar el programa Power point.

Desenvolupament de les activitats.

Una vegada ja teniu el mapa de la ruta a les vostres mans, heu de fer una excursió per les diferents construccions de pedra seca.

* Una primera activitat es fotografiar tots els elements que poden aparèixer en aquestes construccions. Porta, llinda, coberta, arbres al costat de la barraca, bancs, finestres, llar de foc... S’ha de fer fotografia dels elements de tres barraques, a escollir lliurement, de la ruta.

* La segona activitat és de les tres barraques elegides en la ruta, s’ha de dibuixar una barraca per fora. Per dibuixar-la s’ha d’utilitzar carbonet i s’ha de fer en un paper DIN A3, (millor si és paper bàsic).

* La tercera activitat es amb les fotografies realitzades, fer un muntatge amb diapositives del power point.

Conclusió

Amb el power point ja podeu fer una exposició de les construccions de pedra seca.
Em feu arribar el power point i el penjaré al bloc de pedra seca.

També podeu ensenyar el treball a la vostra escola i fer una presentació de l’activitat.

Si feu dibuixos de les construccions de la pedra seca, les podeu fer arribar als Amics de Tous i farem una exposició amb totes les obres rebudes.

US ANIMO A QUE PARTICIPEU D’AQUESTA ACTIVITAT, espero el vostres comentaris.

Poesia pedra seca


Elisa m'ha fet arribar aquesta bonica poesia.
Desitjo que us agradi.



PEDRA SECA

Tot un any te’m treballat,
més que mai te’m estimat.
T’estimem si et coneixem,
et coneixem perquè et tenim,
et tenim si encara hi ets.
Val la pena que et mimem,
perquè tu ets del passat
testimoni fefaent,
que ens explica d’on venim,
i mirant-te ens adonem
del camí que encara ens cal
per arribar on volem.

                        E. Vidal

diumenge, 16 de maig de 2010

Les Barraques de La Figarola

En aquest vídeo podreu veure imatges de construccions de pedra seca a La Figarola.
Interessants construccions que trobem arreu de Catalunya. Aquesta és una altre mostra de la magnifica arquitectura d’aquestes construccions.

dijous, 13 de maig de 2010

LA VIDA DE LES BARRAQUES DE PEDRA SECA

ACTIVITAT sobre la pedra seca.




Audiovisual per a tots els públics, comentat per Rosa Vendrell Miret, periodista divulgadora de la pedra seca.










S’acompanya d’exposició sobre el món rural.
Imatges de les construccions de pedra seca (barraques, marges, escaletes...) del Penedès, Alt Camp, Catalunya Nord, Jaén, Itàlia, França o Algèria...





Introducció a aquest patrimoni entès com a “arquitectura rural” i com a “l’art de la gent del Camp”.
Utilitats, ubicacions, testimonis, fauna i flora, poemes, etc.

Amb EXPOSICIÓ d’eines antigues,
fotografies, pósters, calendaris, articles, llibres, revistes...

NECESSITATS TÈCNIQUES:
Recinte espaiós per a exposar el material/Taula alta per al projector
i taula per a la comentarista i lampareta/ Equip de so amb micro i CD/ Disponibilitat de la sala 2 h abans i 1 h després.

ROSA VENDRELL MIRET rovenmi@gmail.com
650 473 639- 93 899 40 34

Característiques de les barraques de pedra seca

Aquest power point mostra les característiques de les construccions de pedra seca.
És interessant per saber interpretar aquestes construccions quan les veiem en els camps, en les vinyes. Trobaràs els elements bàsics per fer una bona interpretació de les cabanes de pedra seca.





LES BARRAQUES EN EL TEMPS



Les cabanes o barraques com les coneixem per aquí, són elements del nostre paisatge, que de tan vistes com les tenim ni tan sols ens adonem que hi són.
Eren en altres temps un element bàsic era la vida del pagès, les distàncies que ara ens semblen tant curtes, fetes a peu o amb carro no ho eren tant, així els servien per poder passar tot el dia al camp on treballaven, doncs no anaven a casa a dinar, i allí podien descansar ells i l’animal, durant la jornada.
El mateix passava quan els atrapava una tempesta, dins les barraques i tenien un bon refugi. Feien foc en un cantó, al costat del portal, que tant els servia per escalfar-se ells com per escalfar la teca. En algunes d’elles es treia el fum bellugant una pedra del sostre, d’altres tenien una petita finestra que també podia servir per el mateix.
Al cap i a la fi l’origen d’aquestes construccions, es perd en el temps. Construïdes amb el material més bàsic que l’home té a mà. La pedra, era un material barat, abundant, i a l’abast de tothom. Després, treballant la terra, li calia netejar de pedres els camps i una manera d’aconduir-les era fer-ne cabanes, o marges, això era lo més normal però també se’n feien moltes altres coses, pous d’aigua, o de glaç, aljubs, refugis, arneres etc...
Fins no fa masses anys les barraques de pedra seca eren tan útils, com les més modernes fetes de paleta.
Ara amb la vida que portem no fan falta les barraques, les distàncies amb els tractors no són rellevants i aquestes construccions que són les primeres edificacions del nostre territori han quedat obsoletes i desfasades, i l’única esperança que tenen de sobreviure és que ens les mirem com el que són: un gran valor arquitectònic, impossible de repetir, que per la seva idiosincràsia cal preservar, i salvar, perquè les pròximes generacions pugin entendre d’on venim.
A més, quan es coneixen de prop, t’adones de les petites meravelles que són, moltes es poden comparar a petites capelles, fetes amb mà mestre, per persones amb un gran sentit de les proporcions, que sembla mentida que fossin capaços de fer-les amb els mitjans que tenien i el que crida més la atenció, és que algunes, porten resistint centenars d’anys.
Eren tant bàsiques en el viure del dia a dia, com ens ho demostra un fet que m’explicava en Marcial, un home bon coneixedor del poble de Tous, del seu territori, els seus elements i les seves històries, a més d’un veterà caçador. M’explicava: -En temps del meu avi, la canalla i jovenalla es divertia com podia, i una de les tantes diversions, en les llargues nits d’hivern quan arribava el capvespre, era anar a aquestes barraques, on s’hi ajocaven molts ocellets petits, llavors un parell de nois, entraven a dins per agafar-ne tants com podien, amb les mans o ajudats per la gorra que tots portaven, fent-se llum amb una teia, mentre els que es quedaven fora, tapaven el portal amb una manta, i així en caçaven una bona colla.
Amb els ocells dins un sac, una de les gracietes que més els agradava fer, era anar a l’església quan es feia rosari al vespre i deixar-los anar, pobrets, volaven instintivament cap a la llum, o sigui cap a l’altar major on hi havia les espelmes, amb el consegüent guirigall que això comportava. I el jovent al carrer riu que riu.
Eren uns ocellets més petits que els pardals, coneguts genèrica i popularment com a “barraquers”, pel fet que anaven a dormir a les barraques, i més concretament eren coneguts pel poble com a “sits”, i “cagamànecs”. Aquests noms si ara ens poden semblar curiosos, deu ser perquè no els sentim a dir mai, doncs s’han anat perdent. (com moltes espècies per desgràcia) Però en aquells temps eren tant normals com ens ho diuen les següents explicacions: quan un nen quedava petitet, li deien que semblava un “sit” i el nom dels “cagamànecs” els hi venia, del costum que tenien de posar-se al cap dels mànecs de les aixades, aprofitant quan els homes anaven a fer beguda, o qualsevol altra cosa, i al tornar a agafar-la es trobaven amb el pastís amb què els obsequiava l’ocellet, i això va acabar per designar-los-hi el nom amb que el poble els coneixia.
Aquesta és una més de les disquisicions que podríem fer al voltant de aquestes construccions tant emblemàtiques, tant mediterrànies, tant nostres en definitiva i que cal preservar com un element essencial de la manera de viure dels nostres avantpassats.

Per Elisa Vidal Mas
Sant Martí de Tous

dimecres, 12 de maig de 2010

Pedra en Sec a Viulebre. Terres de l'Ebre

Tant a les terres de la Catalunya central com a les terres de l'Ebre, trobem aquestes construccions. Ho pots veure en aquest nou vídeo de construccions de pedra seca.

dimarts, 11 de maig de 2010

Barraca de Cal Rodò


Municipi: Tous
Punt geogràfic: N 41º 34.336’ E 001º 30.945’
Altitud: 1.801 peus
Paratge: Camp de sembradura
Nivell del terreny: Pla
Accés: Carretera cap a Santa Coloma de Queralt, fins el trencall de Costa dreta que porta a Cal Rodó.
Lloc: Cal Rodó. De Cal Rodó.

Tipus de construcció: Barraca
Orientació del portal: Nord
Planta exterior: Irregular
Planta interior: Irregular
Mides exteriors: Amplada: 270 cm. Fondària – Alçada 190 cm.
Mides interiors: Amplada: 208 cm. Fondària: 310 cm. Alçada: 155 cm.
Tipus de portal: Arc amb dovelles.
Mides del portal: Amplada base: 103 cm. Amplada dalt: - Alçada 145 cm.
Gruix parets: 55 cm.
Elements exteriors: Paravent. Cornisa. 2n. Mur Exterior. Pujadors al darrera per anar al sostre.
Elements interiors :
Tipus de sostre :De pedra recoberta de terra. Dins: Cúpula rodona.
Estat de conservació : Bo.
Ús actual: En desús.
Data : Any 2002
Observacions : A 50 m. marge amb cubículs per arnes. Pedra arenisca grisa. (gres)

dilluns, 10 de maig de 2010

Pedra Seca, MARGES i BARRAQUES

Un altre magnific vídeo de les construccions de pedra seca, barraques i marges fets amb aquesta tècnica. Desitjo que en gaudiu. Fotos Joan Gost.

diumenge, 9 de maig de 2010

La pedra sobrera


La pedra és l’element bàsic que les més diverses civilitzacions han utilitzat per construir els seus habitacles.
Des del més llunyà dels temps, les persones ja van començar a buscar aixopluc, primer va ser en llocs resguardats com cavitats i coves que de bon principi els acolliren i ells com a contrapunt també hi deixaren la seva petja.
El pas de convertir-se de caçadors, en recol•lectors, i pastors, va canviar la percepció que tenien del seu entorn, els uns necessitaven un lloc per establir-se, de manera sedentària i els altres buscaven segons el temps, diferents tipus d’habitacles, però sempre provisionals.
Començaren a fer-se cabanes de tot tipus segons el clima i el lloc on es desenvolupava la seva vida, però sempre utilitzant el que tenien a l’abast. De mica en mica anaren millorant les tècniques de construcció. D’emprar pedres i adobs per les parets amb els sostres vegetals com tenien els Ibers, passaren a la pedra seca, amb diverses solucions per a cobrir els habitacles.
Al fer-se sedentari l’home va començar a treballar la terra, i una de les feines que calia fer era desbrossar-la per tal de poder sembrar, a més de la feina de netejar el terreny de qualsevol planta o arrels, també sortien al regirar la terra pedres més o menys grans, que calia apartar perquè el terreny donés una millor collita.
Així, ja tenim pedres a dojo, en alguns llocs més que en altres. De moment només representaven munts en algun racó del tros. Com més trossos cultivats més pedra, una pedra que cada vegada que es remenava la terra s’anava multiplicant, ja que en tornava a sortir.
El fet de buscar un millor lloc per viure, i amb la realitat de tenir una matèria prima tan a l’abast, no és d’estranyar que els portés a voler experimentar com podien millorar les cabanes tan mínimes que tenien i de mica en mica les tècniques que empraven per a construir-les, per tal donar millors prestacions a les respectives famílies.
Començaren assajant construccions amb totes les parets de pedra seca, moltes vegades amb un doble parament i reomplint amb pedruscall petit o rebuig l’espai entre els dos murs; però el problema venia en voler cobrir-les, i hagué de passar molt temps fins que no s’aconseguí desenvolupar les tècniques de la falsa cúpula, o la volta amb arcades successives. Es trobaren diferents solucions per a les cobertes, per tal d’impermeabilitzar-les: generalment les cobrien de pedruscall petit, o de terra ben atapeïda, en la qual hi posaven plantes perquè la lliguessin i així no marxés amb l’acció del vent i de l’aigua.
Amb els anys passaren de ser la vivenda de la família, a cabana o aixopluc que els pagesos usaven quan treballaven al tros.
Les barraques de pedra seca que encara ens queden tenen molts anys, algunes centenars, però podrien sense cap mena de dubte tenir-ne mil o dos mil ben fàcilment, doncs la seva tècnica constructiva és, ni més ni menys, la mateixa que llavors. Fa mil•lennis que ja se’n trobaven des d’Israel i Palestina a qualsevol lloc de la riba mediterrània.
Ara que ja han perdut la seva utilitat, estan passant a ser un objecte de respecte pel que han representat i perquè són l’exponent de la nostra arquitectura primigènia, a partir de la qual varem ser capaços d’avançar cap a diferents models de arquitectura.
Per tal de complementar aquest escrit, podem dir que els diferents materials emprats en aquestes construccions tan senzilles tenen més d’un nom propi i popular:
Pedra arenosa, sorrenca o gres.
Pedra foguera o quars comú
Pedra pinyolenca o conglomerat
Pedra de turo o travertí
Pedra de calar o de calç
Pedra de guix

Els pedregars, eren i són indispensables en molts llocs per aconduir les pedres sobreres del trossos. En un país petit com és Catalunya s’hi troben, construccions on els volums o quantitats de pedra emprada són molt diversos, segons l’indret. En llocs com a l’Alt Camp, n’hi ha tanta de pedra que les construccions són d’una envergadura important, reforçades per més i més pedra acaben per tenir unes parets immenses. En canvi en la nostra terra de l’Anoia, no n’hi ha amb tanta abundància, així que en les construccions sols hi ha la pedra que consideraven necessària, i per això no són tan esplendoroses i semblen molt més humils.
Per arreu trobarem cabanes o barraques, marges, pous, forns de moltes menes, etc. i en alguns llocs munts de pedres que són les que no es poden col•locar enlloc. En d’altres temps, el que passava era que les pedres no sobraven, sinó tot el contrari, per això poder tenir un pedregar era un privilegi, i els pagesos quan anaven amb carro si aixecaven una pedra no l’apartaven, sinó que la carregaven per sumar-la al seu pedregar, que tenien a la vora de casa seva i que els servia per millorar-la, o bé construir corrals, coberts etc.
Per aquestes nostres terres no en sobrava gens de pedra, doncs quan volien construir el que fos, qui no en tenia de recollida l’havia de comprar.

Quan de nena, voltant pel camp mirava les barraques que trobava, sempre em preguntava, qui hi devia haver viscut en elles?. Em semblaven casetes petites però molt maques i confortables.
Amb els anys, la visió que tenia d’elles ha canviat però tampoc tant, ben segur que fa molts segles que no s’hi viu de manera permanent, però també ben segur, que després de les coves, les primeres construccions que l’home va fer, no devien estar tan allunyades d’aquestes.
Si ens hi parem a pensar no deixa de ser lògic, per construir usaven el que tenien a mà, pedres, terra, i rames dels arbres. Per aquí de pedres n’hi havia de sobres, de terra encara més.
I com que el món sempre evoluciona, a aquells primitius pagesos ja no els devia semblar prou confortable viure en una cova, calia fer un pas endavant i per això van aixecar construccions que els permetés viure-hi sempre de manera sedentària, lo qual va portar a comença a treballar les terres que tenien al voltant de la barraca i això comportava treure pedres i més pedres per tal de condicionar les terres, així podien fer més barraques i més grans, marges, cisternes etc. I la possibilitat de tenir collites regulars també els permetia deixar de ser nòmades
I és que tenir un aixopluc prou ferm per estar arrecerats tota la família, quan feia mal temps, era tot un luxe. La vida es feia a fora, a dins només s’hi anava a dormir o quan el temps era advers. Per això n’hi havia prou amb una barraca, encara que fos petita.

Per Elisa Vidal Mas
Sant Martí de Tous

Algunes fotos de barraques a Tous



Album de Barraques de pedra seca de Tous






Visit My Photos - 44 Pics



My Album







LA SEGARRA, BARRAQUES I MARGES

El vídeo et mostra les construccions de pedra seca a la Segarra. La comarca de la Segarra es la comarca veïna de la comarca de l’Anoia. A partir del vídeo podràs fer-te una opinió sobre com són les construccions i com estan adaptades al medi que les envolta.



L’ART DE LA PEDRA EN SEC A VINEBRE

1.-Introducció
Aquest dossier forma part d’un treball d’investigació que el mestre proposà dins el crèdit variable "Cultura popular i tradicional". En aquest crèdit podíem escollir diferents temes i nosaltres vam decidir-nos per aquest pel fet que a la majoria de naltres ens agrada molt anar per la muntanya i ens coneixem força el terme.
Es tractava de fer un treball de camp amb sortides per descobrir, analitzar, descriure i catalogar totes aquelles construccions que eren fetes en pedra seca i tots els elements en els quals tenia un paper important la pedra.
Entre algun cap de setmana i alguns divendres a la tarda vam fer un total de 9 sortides, acompanyats unes vegades amb gent del poble - als quals els hi agraïm la col·laboració - i altres amb el mestre que va fer les fotografies - el total d’imatges preses és superior al centenar, de les quals n’afegim una mostra amb una breu descripció a l’annex -.
En les sortides portàvem una llibreta per apuntar el nom de les partides i les construccions més representatives. Anotàvem i descrivíem el què veiem a partir d’uns fulls que ens va donar el mestre on hi havia el vocabulari i els dibuixos dels diferents tipus de construcció que podíem trobar.
A les primeres excursions vam anar directe a llocs que coneixíem hi havia masos, anjubs o altres construccions - sabíem on eren o ens les van indicar -; però en altres sortides va ser més divertit anar a l’aventura per la garriga o per trossos abandonats buscant els masos que se suposava que hi havia i descobrint aixoplucs, balmes, forats als marges... - això ho vam fer a partir d’un mapa del terme que vam demanar a l’Ajuntament -.
Al llarg del treball trobareu paraules en cursiva que després estan explicades en el vocabulari de l’annex. També en lletra cursiva hi ha les informacions que ens ha donat la gent que hem entrevistat o que ens va acompanyar en les sortides.
Per acabar aquesta introducció volem dir que la descripció la fem en passat, d’un banda com a homenatge i record a la gent que tant va treballar amb la pedra per preparar la terra i, d’altra, perquè la majoria de construccions que hem trobat ja no es fan o bé no es fan en pedra seca.

2.- Què entenem per construccions en pedra seca?

Entenem per construccions en pedra seca aquelles que s’han fet utilitzant exclusivament la pedra i sense ajut de cap material d’unió com podria ser ciment, guix, morter... i encara que, a vegades, entre les juntes trobem fang o terra, la característica principal és que les pedres, que poden ser de gruix divers segons la construcció, es fixen i s’aguanten gràcies a la traça dels constructors en col·locar-les amb l’ajut de petites falques també de pedra.
Quasi bé sempre són obra d’una sola persona, el mateix pagès que s’havia de preparar el camp i havia d’equipar-lo amb tot allò que l’havia d’ajudar a fer més fàcil la feina. Per això, en les sortides veiem quasi sempre construccions que no utilitzen blocs de pedra massa grans ja que les ha tingut de moure una persona sola, i aquestes estan fetes amb la mateixa pedra del lloc - és lògic entendre que no la portessin d’altres indrets, realment els sobrava i resultava ser el material més econòmic -.
En el nostre cas, i tal com hem pogut veure a través del mapa geològic, aquestes pedres són bàsicament de roca calcària, pedra pinyolenca - conglomerat - i materials d’al·luvió dipositats pel riu - en aquest cas són còdols força arrodonits i no massa grans d’origen divers -.
El constructor utilitzava molt poques eines: aixats, pics i pales per netejar el terreny; malls i maces per trencar la roca mare i martells per donar forma i retocar algunes pedres i fer que s’ajuntessin bé.
Les característiques pròpies de cada indret (tipus de pedra, relleu del terreny, vegetació, proximitat a zones d’aigua o al poble,...) així com les mans de cadascú fan que cada construcció tingui unes particularitats i unes mides diferents tot i tenir la mateixa funció.
Per últim dir que una característica d’aquest tipus d’obra és que en molts casos és anònima, no es coneix l’autor, les construccions es remunten en el temps.

3.- Perquè es feien aquestes construccions?

La finalitat era diversa, depenent del tipus de construcció.
Com ens han explicat diferents informants abans, anar al defora, anar al tros, segons el lloc on es trobés, volia dir anar a fer nit, passar més d’un dia: no hi havia cotxes i calia fer els desplaçaments amb carros o animals (matxos i ruquets); tampoc hi havia els camins tan ben arreglats com ara i el que ara es fa amb 15 minuts abans es tardaven hores havent de llevar-se molt matí; les feines del camp costaven dies en fer-se, no hi havia tractors i tot s’havia de fer amb els animals (llaurar la terra, trencar tarrossos, tallar arbres, esporgar, collir, segar, batre,...).
Eren altres temps, i al camp calia tenir les condicions mínimes per habitar-hi, per tant calia fer refugis (aixoplucs, masos...). En aquest sentit s’havia de pensar primer que res en els animals que no pas en les persones per això, com veurem, tots els refugis tenen una menjadora pel bestiar.
Les construccions que més es veuen són els marges - a Flix reben el nom d’espones -, que donen lloc als bancals. Avui no cal fer gaires marges ja que si es vol fer productiva una garriga hi va una excavadora i amb dos dies ho neteja i aplana tot. Abans però el treball l’havia de fer a vegades un home sol, o no gaires més, i tenien que aprofitar al màxim el terreny, per això la solució era remuntar les costes fent marges, encara que resultessin feixes de terra petites, aquestes podien permetre l’accés a altres més grans i, entre un bancal i altre a vegades es feien escales o rampes al marge o s’hi deixaven forats.
D’altra banda s’ha de pensar que quan anàvem al defora era bo no haver de carregar l’animal amb les eines, per això qualsevol balma o coveta servia per guardar-les i, sinó, als mateixos marges fèiem armaris o prestatges.
Les altres grans construccions que veurem són les que es feien per recollir aigua, són els anjubs, sovint propers als masos o refugis, i que eren indispensables per poder garantir no el regadiu - ja que no es feien amb aquesta finalitat - sinó l’aigua pels homes i els animals. També grans són les sínies però d’aquestes n’hi ha molt poques.
Altres cops la pedra en sec servia per fer murs de separació de finques o tanques per que no sortís el bestiar que pasturava, o també per protegir algun tipus de conreu (en torn els olivers). També per fer sèquies de desguàs, passos, eres, barraques per estar a l’aguait en anar a caçar...

4.- Característiques geològiques de la zona treballada

La zona que ens ocupa s’emmarca dins la Depressió de l’Ebre, amb materials de l’oligocè i el miocè. Els materials terciaris són fonamentalment margues arenoses amb conglomerats - coneguts aquí amb el nom de pedra pinyolenca - pròxims al Mesozoic. La part superior la formen margues i calcària.
A les terrasses properes al riu - on està assentat Vinebre - trobem acumulades graves intercalades amb faixes arenoses i zones molt productives cobertes pels llims que les diverses riuades han anat aportant. Els còdols, de diferents formes, no són gaire grans i tenen la superfície força llisa i arrodonida. Són aquests materials els qui aquí caracteritzen les diverses construccions: les parets d’alguns masos, l’interior arrodonit d’unes poques sínies que queden dretes i, principalment, marges i murs no gaire alts i de colors variats a causa de l’origen divers dels materials transportats per l’Ebre - trobem calcàries, pissarres, arenisques, conglomerats, granits...-.
Contemporanis als materials d’al·luvió anteriors trobem dipòsits de graves fines formades per argiles i llims arenosos modelant el paisatge en forma d’embuts. En aquesta zona les construccions en pedra seca són escasses, degut probablement a l’estructura força plana del terreny i a les característiques geològiques indicades.
A mesura que pugem trobem margues de color roig - amb làmines primes de saleta, sal de moro o guix- que es van substituint per calcària de color blanquinós. És en aquesta gran zona on hem trobat les construccions més representatives de pedra seca: grans marges ben escairats, fets amb materials calcaris ben treballats, quasi sempre en horitzontal però també en alguns casos en forma semblant a l’espiga, amb lloses planes força uniformes; masos construïts amb blocs ben marcats; anjubs amb volta fets o bé amb pedra pinyolenca o bé calcària; alguns aixoplucs...

Jesús Carrillo i Batiste
Edgar Pallejà i Carim
Treball Coordinat per Biel Pubill i Soler

Barraca de Sentfores


Municipi: Tous.
Punt geogràfic: N 41º 32.976 E 001º 32.165. (LE 377995/ LN 4601003/ A 474.)
Altitud: 1503 peus.
Paratge: Camps.
Nivell del terreny: Escales.
Accés: Camí de Santfores, direcció Cal Vidal, un cop passat al primer trencall a l’esquerra i s’ha de pujar cap a dalt per un camí dret.
Lloc: Cal Vidal. Santfores.

Tipus de construcció: Barraca.
Orientació del portal: Sud-oest.
Planta exterior: Circular.
Planta interior: Circular.
Mides exteriors: Amplada: 350 cm. Fondària: Alçada: 210 cm.
Mides interiors: Amplada: Fondària: Alçada: 210 cm.
Tipus de portal: Arc apuntat.
Mides del portal: Amplada base: 85 cm. Amplada interior: 60 cm. Alçada: 155 cm.
Gruix parets: 60 cm.
Elements exteriors: 2n. mur exterior.
Elements interiors:
Tipus de sostre: Falsa cúpula, fora pedra recoberta de terra.
Estat de conservació: Bo.
Data: Any 2003.
Ús actual: En desús.
Observacions: Adossada al marge. Te un arbre al darrera. Es de pedra Calà.

dijous, 6 de maig de 2010

Barraca de Farner


Municipi: Tous
Punt geogràfic: N 41º 33.717’ E 001º 31.454’
Altitud: 2.133 peus.
Paratge: Bosch sobre antigues feixes.
Nivell del terreny: Trencat.
Accés: Carretera direcció Santa Coloma de Queralt, abans de començar les corbes que porten als Plans de Ferran.
Lloc: Farner. Davant del ciment.

Tipus de construcció: Barraca.
Orientació del portal: Nord
Planta exterior: Quadrada
Planta interior: Rectangular.
Mides exteriors: 340 cm. Fondària 180 cm. Alçada 180 cm.
Mides interiors: 240 cm. Fondària 85 cm. Alçada 170 cm.
Tipus de portal: L’original devia ser d’Arc amb dovelles, ja que encara s’endevina l’arc. Ara hi ha una llinda plana arran la teulada. Modificat.
Mides del portal: Amplada base: 240 cm. Alçada: 165 cm.
Gruix parets: 80 cm.
Elements exteriors:
Elements interiors: Una fornícula. Coco. Obertura pel fum.
Tipus de sostre: Pedra
Estat de conservació: Regular.
Data: Any 2002.
Ús actual: Refugi de passavolants.
Observacions: Està refeta molt més petita que l’original, ja que les parets originals es poden veure a l’exterior.
Pedra:

Barraca de cal Perotet


Municipi: Tous
Punt geogràfic: N 41º 33.919’ E 001º 31.125’
Altitud: 1518 peus
Paratge: Camp d’Ametllers, sobre la barraca de Cal Bieló.
Nivell del terreny: Feixes
Accés: Carretera direcció Santa Coloma de Queralt, fins agafar el trencall a mà dreta de Sant Per de l’Erm.
Lloc: Sant Pere de l’Erm. Del Perotet.
Tipus de construcció: Barraca
Orientació del portal: Sud-Est
Planta exterior: Circular
Planta interior: Circular
Mides exteriors: Amplada: 310 cm. Fondària: 320 cm. Alçada: 230 cm.
Mides interiors: Amplada:190 cm. Fondària: 2 m. Alçada: 2 m
Tipus de portal: Llinda de llosa.
Mides del portal: Amplada Base: 53 cm. Amplada dalt. Alçada: 125 cm.
Gruix parets:
Elements exteriors: Cornisa. 2n, mur.
Elements interiors :
Tipus de sostre: Falsa cúpula, de pedra amb terra sobre. Ara no i queda terra.
Estat de conservació: Dolent
Data: any 2003.
Observacions: Pedra arenisca o gres.